Dissabte 29 i (molt) més

La primavera la sangre altera, o más bien, la activa.

Ara que ja tothom s'ha recuperat dels coros d'aquest any, us enviem les novetats més calentes de cara a l'estiu. Com hem decidit no parar quiets, perquè al barri hi ha moltes coses a reivindicar, molts temes a debatre, i encara més problemes per solucionar, aquí teniu l'agenda de les properes setmanes:

# Dissabte 29, c/Sant Josep cantonada c/Ginebra

:: 19:00 Berenar pà amb xocolata
:: Presentació de la campanya: El segle XX és pel barri
- Què era l'edifici i què en volem que siga
- Recuperem la memòria del segle XX
·· Al barri fan falta moltes coses, al segle se'n podrien fer moltes (més)
:: 21:00 Projecció d'imatges i testimonis de gent sobre el segle XX
:: 21.30 Documental "no s'accepten propines" amb la presència de membres de la direcció
Debat

Òbviament no us explicarem aquí tota la campanya, perquè sinó, no vindreu dissabte, però us avancem:
- Què volem amb la campanya?
· que no s'especuli ni es perdin els records d'aquell espai, del nostre patrimoni
recuperar la memòria que queda
· que l'edifici torni a ser un espai ple de vida, de vida social i col·lectiva, que aculli a tots els grups,
col·lectius, entitats que necessiten un espai al barri
· que sigui un lloc on decidim els veïns, un casal de barri autogestionat
· dir que ja n'hi ha prou d'especulació: volem que l'Ajuntament ho compri a "preu de cost" (pel mateix preu que ho van comprar els seus actuals propietaris*) i torni a ser de i per la gent de La Barceloneta
· I volem molt més...

Més info de la campanya: http://www.facebook.com/segleXXbarceloneta
fotos: http://picasaweb.google.com/bcntafotomaton/CampanyaElSegleXXEsPelBarri#
La història d'en Mariano, un treballador de la cooperativa obrera popular el siglo XX de l'any 33: http://xurl.es/ce792
Esdeveniment al facebook: http://xurl.es/our08


* Més la pujada de l'IPC des de l'any que ho van adquirir, no serem "tacanyos" ara, que ni perdin, ni guanyin diners. El van comprar per especular i no es pot permetre que treguin rèdit econòmic d'haver-lo deixat en estat d'abandó tant de temps amb la quantitat de mancances que hi ha al barri.

Com no, al matí, a partir de les 12 hi serem a la Plaça de la Repla repartint informació i recollint signatures

# Divendres 4, CSO La Rimaia, Gran Via 550

Per què sortim del barri?
Com que tot el que fem ho financem nosaltres, i estem en època de crisi, hem muntat un concert amb la gent de la campanya contra l'Hotel Vela per recaudar diners. I no és un concert qualsevol. Els grups que s'han ofert són de lo milloret que se pot trobar hui en dia

:: 21:00 La música electrònica més càlida. Kashba
:: 22.15 El power de la tradició. Orxata Sound System (directament des de València)
Feu-lis una oïda: http://orxatasoundsystem.net/

Esdeveniment al facebook: http://xurl.es/pgevj
Flyer (provisional) aquí

#Dissabte 5, C.Cívic Barceloneta, Plaça de La Barceloneta

# Dissabte 12, C.Cívic, c/Giner i Partagàs cantonada Maquinista

Com a molts altres entitats del barri, la gent d'OVQ ens ha convidat a participar en les jornades:
Turisme a La Barceloneta: Benefici o Malefici? Jornades de debat amb els veïns i veïnes del barri

Clar, pensem que és un tema prou seriós com per no només anar-hi, sinó convidar-vos a totes i tots a que vingueu i digueu la vostra.
És un tema controvertit, però la gent de la plataforma i de l'òstia tenim molt clar que no ens volem convertir en un barri turístic. No podem permetre els abusos de la indústria del turisme, del benefici d'uns pocs; però tampoc El turista és el "culpable"...

Esdeveniment al facebook: http://xurl.es/yzpnn
Cartell i programa aquí

Ara, però només de moment, ens despedim.
La setmana que ve us enviem un recordatori i la informació més detallada de les activitats de la propera setmana.
De moment, us esperem dissabte!


http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
Grup al facebook: La Barceloneta, una repla virtual

La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació el 30 de maig a Barcelona

MANIFEST

“L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”

“Rius amb aigua: Rius Vius”

La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.

"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."

La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.

A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.

D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.

Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.

A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.

Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.

“YA NO TIENES NI DÓNDE CAERTE MUERTO”

STAR Nº 45 (1974-1979)

(POR LAURA CONY)

SEGUNDA PARTE

Así que después de tres horas de conversaciones y parlamentos sólo conseguí quedar en ridículo y sacar como conclusión que tengo una semana para largarme de allí o soltar la guita. Me inclino por lo primero. Mi primera gestión es buscar a alguien solvente que quiera compartir su vida y el alquiler conmigo. Logro dar con una chica, bastante agradable y no muy neurótica, que hace tres meses que está buscando un piso que reúna las mínimas condiciones para ser habitado. Empieza una carrera loca de tragarte La Vanguardia, sección: pisos de alquiler. Mañana tras mañana mientras haces el monótono trayecto en metro dirección a la oficina o mientras engulles un café descafeinado en el bar de la esquina. ¿Te has leído alguna vez estas páginas infectas de letra milimétrica en las que parece como si todas las agencias y particulares se hubieran puesto de acuerdo para quedarse contigo? ¿No? Pues hazlo, aunque únicamente sea para comentarlo con tus amigos un fastidioso día de viento huracanado.

“Piso zona residencial. 6 hab. Coc. Dos baños. Terrario. Sauna. Solarium. Puerta de servicio. Plaza Parking. 80.000 pesetas. Muebles aparte. Telf.: “o” Alquilo piso céntrico. 1 hab ventilada. Coc. Aseo. Urge hacer reformas. 20.000 ptas. Más traspaso. Llamar a… de 5h a 7h”.

Cuando logras dar con uno mediocremente aceptable, la voz al otro lado del hilo te comunica que el habitáculo en cuestión está enclavado en el Km. 600 de la carretera St. Cugat – Albacete.

La búsqueda se hace agobiante y el tiempo apremia. Mi nueva compinche sugiere que nos acerquemos a una agencia. Intento ponerle pegas, porque sé de quién viven este tipo de empresas y me jode regalar mi pasta a unos tipos que además no poseen ningún atractivo personal. Sin embargo, al ver los infructuosos resultados de nuestras gestiones, cedo. Nos presentamos pues en una de estas inmobiliarias. Nos recibe una corbata con una sonrisa de varios dientes de oro. Nos aprieta la mano calurosamente y nos saluda con tanto entusiasmo que por un momento pensé que debía de ser mi padre. Luego la corbata nos hace sentar en una de estas butacas que te hundes hasta llegar a la altura del suelo. Esperamos: cuando ya hemos ojeado seis veces los Triunfos y Gacetas que se salvaron de la época de la Inquisición, aparece otra corbata que nos hace pasar a una especie de despacho con la foto de una mujer y seis niños repelentes enmarcada en oro y dispuesta encima de la mesa. Empezamos a estar hartas de tanto ritual y tanta hostia. Mientras le explicamos el motivo de nuestra visita, la corbata juega distraídamente con un bolígrafo de propaganda. Pero cuando se hace una pausa en la conversación aprovecha para hablar de lo que le interesa.

“Bien, ¿cuánto estaríais dispuestas a pagar?” (adviértase el empleo respetuoso de la fórmula de cortesía).

Se lo decimos sin pensárnoslo mucho. Su cara cambia y sus manos hacen un ademán de impotencia. Nos dice que a este precio no vamos a encontrar nada. Nos cita ejemplos. Nos inunda con anécdotas. Se deshace en gestos y chistes tan escalofriantes que me entran unas ganas locas de pegar una patada en la mesa y hacer saltar el enjambre de ceniceros –todos horrendos-, bolígrafos, pisapapeles y sobre todo ese atentado a la estética que supone la foto familiar enmarcada en oro. Doy un toque a Anna y levantándome le corto:

“Entonces, si no puede facilitarnos lo que necesitamos será mejor que nos larguemos”.

Igual que empujada por un resorte, la corbata salta de la silla y por un instante creí que se daría de cabeza contra el techo para luego rebotar contra la pared, pero desgraciadamente su pirueta se redujo a un salto de unos cuantos cms. por encima del nivel del mar. Seguidamente empezó a murmurar ratificaciones y contradicciones, y que por probarlo no perdíamos nada. A pesar de que nos habíamos vuelto tan escépticas al respecto como un gitano pidiendo un crédito en una caja de ahorros, no pudimos deshacernos de aquel pulpo sin haber rellenado sendas fichas de dimensiones y extensión parecidas a la de una instancia ministerial.

Article aportat per VEI

Coros 2010

ACH Voramar

ACH LOS QUE FALTABAN

ACH El Vaixell