Full informatiu

La semana pasada tuvimos una reunión con la Regidora del Distrito Itziar González Virós (llevábamos meses pidiéndole una reunión para hablarle de los problemas del barrio).

Nos concedió la reunión para que le explicáramos las jornadas “La Barceloneta habla y decide” del pasado mes de marzo, eso hicimos y también le recordamos todas las contradicciones e incongruencias que tiene el “plan de los ascensores”; por lo que le volvimos a pedir su anulación.

En la reunión también se le plantearon los siguientes temas y problemas del barrio:

– la expulsión de vecinos que está generando ya la especulación, la cual ha crecido desde que se aprobó el “plan” (casos de mobbing y contratos que no se renuevan). La necesidad, por tanto, de imponer medidas que paren esta situación.

– la necesidad de que en La Barceloneta se estudie caso por caso y no sólo teniendo en cuenta el urbanismo, sino también los aspectos sociales, económicos...etc, las intervenciones que haya que hacer para solucionar los problemas de las personas del barrio.

– que los procesos de participación tienen que venir desde la gente del barrio -que concemos el barrio mejor que nadie- y no ser impuestos por la adminsitración, como quieren hacer con el “taller Barceloneta”, que se llevará mucho dinero de la llei de barris, el cual se podría invertir en cosas más necesarias, como solucionar que los niños no den clases en barracones.

– la necesidad de que todos/as los/as vecinos/as tengamos toda la información sobre las intervenciones que hay previstas para el barrio, y que esta información se dé en un lenguaje que podamos entender todos.

En este sentido, que los vecinos podamos decidir en los procesos participativos del Ayuntamiento y que esos procesos no sean sólo consultas.

– que bajen al barrio a explicar bien el proyecto de la llei de barris, ya que pocos lo conocen y hasta el momento se han negado a hacer público el documento.

Ante todo esto, la regidora dijo que estaba trabajando en ello: la misma respuesta que hace un año; y mientras tanto, casa día hay vecinos que tienen que dejar el barrio porque ya no pueden pagar su casa. El único compromiso que adquirió es el de hacer público el documento de la llei de barris (que debería haber hecho público hace un mes ya), y que en junio vendría al barrio a explicarlo.

La inversión de la llei de barris será para los próximos cuatro años, y supondrá bastante dinero para el barrio. Por eso, es importante que todos sepamos qué se quiere hacer y que podamos decidir entre todos para qué hace falta el dinero. Si no, “arreglarán” un barrio para los nuevos vecinos de dinero y los de toda la vida ya no estaremos aquí apra disfrutarlo.

Además de la reunión, queríamos haceros una advertencia:

Para las comunidades de propietarios: poned en vuestros estatutos que no queréis que haya apartamentos turísticos en la escalera de vecinos. esto os ayudará cuando queráis luchar contra ellos.

Cada vez hay más apartamentos turísticos, no sólo de particulares, sino de agencias e inmobiliarias que están exprimiendo el barrio. Los apartamentos turísticos no sólo producen muchas molestias de ruido y suciedad, sino que también hacen que los precios (alquiler y compra) suban más aun, de manera que la gente joven del barrio no se puede quedar a vivir aquí.

Martes de 17 a 20 en la c/Pescadors 49: para dejar tapones, informarte sobre lo que pasa en el barrio o asesorarte si tienes un problema de mobbing.

http://www.labarceloneta.org/forum

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com

"mailto:pdefensabarceloneta@yahoo.es"

Avv l'òstia y Plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta

Inauguració de l’Ateneu Llibertari del Casc Antic de Barcelona

El local de l’Ateneu Llibertari del Casc Antic es troba situat al c/Fonollar 13, 08003 Barcelona, al costat del Forat de la Vergonya (Metro L1 Arc de Triomf, L4 Jaume I).

Inauguració dissabte 24 de maig.

12 h. Presentació del llibre "Caso Scala: Terrorismo de Estado y algo más" per Xavier Cañadas

18 h. Exposició "L’efervescència social dels anys 20. Barcelona 1917-1923" cedida per l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Després, Tapes i Pica-Pica.

Revolucionant el(s) barri(s)

Trobada de Col•lectius de Sants

Salut!

Us escrivim per a presentar-vos una iniciativa impulsada des de l’Assemblea de Barri de Sants (ABS), amb la il•lusió que us interessi i us la feu vostra.

En motiu del desè aniversari de l’ABS -espai de trobada i iniciatives dels moviments socials santsencs-, us volem convidar a una jornada de mostra i intercanvi de la xarxa de col•lectius que treballem la transformació social des de realitats de base i a nivell local. La idea és senzilla: donar-nos la oportunitat de trobar-nos, durant tota una jornada, amb temps i espais propis, lluny de l’agenda atrefagada del dia a dia de la lluita social.

Donar la oportunitat perquè els col•lectius del barri mostrin la feina quotidiana, amb paradetes o exposicions. Fer un mercat d’intercanvi, on ja sabem que no només s’intercanvien coses sinó que sobretot es

traça relació social. Dinar plegats, i que els beneficis d’aquest àpat col•lectiu sigui la trobada informal -i els beneficis econòmics els destinem a projectes comuns. Impulsar activitats a l’aire lliure, per a recuperar un espai públic que alguns cada dia el volen més petit. I presentar algunes iniciatives, que pretenen recollir uns anyets de trajectòria dels moviments socials de Sants, per a fer-ne balanç i propulsar-los més enllà.

Finalment, convidar també a d’altres experiències similars, d’altres barris o poblacions que ens hi sentim germanes, per donar-nos energies mútuament. És en aquest sentit que ens adrecem a vosaltres, per a compartir una taula rodona on valorar les experiències de cadascú. Per això, us convidem a dinar i tot seguit, cap a les 16.00, iniciar el debat-assemblea on volem posar en comú els següents punts:

- Fer una breu intervenció de la vostra experiència: orígens, tasques, objectius...

- Quin és el vostre marc d’intervenció? Com l’acoteu?

- Quina és la realitat associativa d’aquest entorn? Quines relacions hi ha entre els diferents

col•lectius?

- Existeixen marcs d’acció organitzatius que agrupin a varis col•lectius?

- Si és així, com s’estructuren aquestes experiències? Qui hi participa?

- Quines són les metodologies de treball? Què prioritzeu: actes al carrer, accions directes, desenvolupament de projectes, interlocució amb l’administració, amb altres entitats...?

- Què creieu que fa falta per a consolidar la vostra experiència?

- ...

Com haureu vist, no ens interessa tant, en aquesta ocasió, saber què feu –podeu dur informació escrita, dossiers, montar parada...- sinó com ho feu. Pensem que la vostra experiència pot ser enriquidora per als col•lectius presents, així com de cara a tota la xarxa de moviments socials que creen iniciatives d’autonomia i lluita popular a nivell local. Si? Comptem amb vosaltres!

Assemblea de Barri de Sants, maig del 2008

Lloc: Cotxeres de Sants, pas de Fructuós Gelabert i plaça Bonet i Muixí.

Data: Diumenge, 25 de maig del 2008

El mòbing immobiliari del Turó de la Peira afecta 3.000 veïns

El mòbing immobiliari del Turó de la Peira afecta entre 2.500 i 3.100 persones, segons afirma la nova Plataforma SOS Turó de la Peira, que es va presentar ahir en una parròquia d'Horta perquè al seu barri no els van volgut deixar cap local públic. La Plataforma estima que hi ha entre 42 i 52 finques, amb un total de 1.500 pisos, les que serien afectades per l'assetjament immobiliari. Això representa un 37% del barri.

En aquest suposat mòbing, les víctimes serien els veïns, i els assetjadors serien l'empresa pública Regesa, que és l'encarregada de la rehabilitació del barri; els contractistes d'obres; l'administrador majoritari de finques de la zona, Masp, i la propietària majoritària de pisos del Turó, Urbinsa, una empresa del grup de la família Sanahuja que és la que va construir el barri. Tot, amb la permissivitat del districte de Nou Barris.

Llegir article

Aturem les obres del pla Caufec?

Manifestació contra el pla Caufec-Porta BCN

Dissabte 24 de maig, 18h des de la plaça de l’ajuntament d’Esplugues

Fa 17 anys que ens oposem a aquest megaprojecte urbanístic i esperen que ens quedem de braços creuats mentre veiem com destrossen la muntanya d’Esplugues? Si ells diuen que el ciment no es pot aturar de cap manera, nosaltres exigim que totes les edificacions que facin siguin pisos de protecció oficial i equipaments públics i no habitatges de luxe ni oficines per a multinacionals. Ja hem dit “no a tot” i no ens fan cas.

Malgrat el pla Caufec estigui aprovat per ajuntament i Generalitat, iniciat fa mesos i gairebé sentenciat pel poder judicial, hi ha gent que no es cansa d’advertir del greu error que significa arrasar amb la natura amb l’únic interès de podrir-se de diners. Fa 17 anys que un grup de gent intenta alertar a la població de les nefastes repercussions de la quantitat de ciment amb que ompliran la muntanya: medi ambient, flora i fauna, accessibilitat, manca d’habitatge social i equipaments públics, impacte visual, etc. però les administracions (totes) que viuen del negoci immobiliari aconsegueixen un marc normatiu que legalitza l’especulació, la corrupció i la malversació de fons públics demostrant una interpretació excloent i autoritària de la paraula democràcia.

Bé, t’has adonat! No parlem només de la lluita contra el pla Caufec, aquest posicionament va per totes les lluites en defensa del medi ambient i en busca de la justícia social. Per això en aquesta lluita hi participa gent de tot arreu i nosaltres ens impliquem en altres lluites socials i ambientals. Fem força davant un model que no volem i al qual cada cop més gent s’oposa, i encara que ens hagin exclòs del debat hi ha crítiques que s’han d’escoltar. “Socialistes” i “ecologistes de debò” són marques registrades que insulten a qui ha sacrificat la seva vida promovent i defensant aquestes idees i valors. Per què retallen tan fàcilment el Parc de Collserola i no fan el mateix amb plans Caufec i projectes similars que envolten el pulmó de Barcelona.

Promovem un tipus de lluita: la desobediència popular i col·lectiva. I fem el que sempre hem dit que faríem: posar el nostre cos per aturar les obres del pla Caufec. El poble d’Esplugues passa al costat de les obres i justifica la seva passivitat assumint que no hi ha res a fer. Fa un any dèiem “Està tot fatal” i avui ho tornem a repetir i animem als diferents col·lectius a fer les seves accions de protesta: comunicats públics, xerrades, concentracions al carrer, manifestacions, accions de denúncia…Avui l’acció és a Esplugues, demà serà al teu poble.

On hi ha lluita, hi ha repressió; on hi ha repressió hi ha solidaritat. Les nostres accions ens han comportat identificacions policials, sancions municipals, detencions, judicis i condemnes. La repressió s’està lluint i pretén ofegar-nos per a que no ens movem de por. Nosaltres preferim sentir l’amargor de lluitar sense aconseguir res que la vergonya de no fer res davant les injustícies. Ens convoquem a la manifestació contra el pla Caufec-Porta BCN del dissabte 24 de maig a les 18h des de la plaça de l’ajuntament d’Esplugues.

No deixem de cridar: Alliberament immediat i incondicional d’en Franki de Terrassa!

En defensa del territori i contra l’especulació, contra les retallades a Collserola, en defensa de l’Ebre, per un riu Llobregat viu, NO A LA MAT, Prou Sal a Sallent, Contra les Ordenances Cíviques a Berga, Salvem Oliveretes a Viladecans, Per la preservació de la Vall de Can Masdeu, Prou tala de l’alzinar del Tibidabo, En defensa dels centres socials okupats, i tantes i tantes altres lluites germanes

Esplugues de Llobregat, Solana de Collserola

maig del 2008 (a 40 anys del maig 68)

Més informació i contacte:

www.noalplacaufec.net - www.estatotfatal.net

paremoselcaufec@rusc.net - Telèfon 685 269 787

Equipaments per a Joves

"NO ANEM BÉ, SENYORS D'ICV I PSC"

Denuncien l'expropiació de 1900 persones a El Carmel

Veïns del barri barceloní d'El Carmel s'han organitzat per a denunciar la proposta de l'Ajuntament de modificació de PGM del barri del Carmel i entorns, "realitzada arbitràriament i d’esquenes als afectats", i "que volia expropiar més de 750 cases i unes 1.900 persones". La proposta ha estat de moment paralitzada pels grups de l'oposició. Tot i això, i "davant de l'alarma social", els veïns han creat diverses plataformes i han constituït la Coordinadora d’entitats afectades pel PGM del Carmel i entorns, "que té com objectiu principal la defensa del patrimoni dels veïns i la millora real del futur dels seus barris".

La coordinadora han iniciat una "recollida massiva de signatures", per aturar el projecte, "fins que no existeixi un consens i una complicitat amb els barris afectats i una participació real dels veïns i de les entitats que verdaderament els representen". El passat 25 d’abril, "unes 500 persones ompliren fins dalt l’Escola del Carmel", per a la presentació de l'esmentada coordinadora, segons indiquen els organitzadors.

De la mateixa manera, els veïns atribueixen al director de l'estudi de modificació del PGM el diagnòstic "¡Sin este PGM el Carmelo se Pudre!", i lamenten que "amb frases com aquestes, no anem bé senyors del PSC i ICV, perquè no són certes i deixen en evidència la pressa que vostés tenen per aprovar un projecte que està ple d’incoherències i arbitrarietats. Perquè Apropiar-se d’un sòl aliè, ja construït, en perfecte estat, i no afectat per cap pla d’actuació anterior, per fer pisos i cases de venda lliure, no sembla precisament Urbanisme Social d’interès General, sembla més aviat Pirateria Urbanística pura i dura".

"Per això com a Coordinadora d’afectats, volem la documentació que ja tenen entitats com la Favb i establir un diàleg i una participació sincera per rectificar totes aquelles coses que facin falta per millorar aquest projecte. Volem en definitiva ser escoltats, participar i començar a treballar conjuntament de veritat. Desterrin doncs els vells mètodes i manuals de divisió, destrucció i intoxicació d’entitats veïnals, més propis de la Policia Política dels estats totalitaris com Cuba, Birmània o la Xina, que d’una democràcia avançada i com Déu mana", recomanen.

Inauguració del taller dels Barris en Lluita - dissabte 24 maig a les 12h!

dissabte 24 de maig
inauguració del
TALLER dels BARRIS EN LLUITA

12h inauguració, vermut i pica-pica, pase de videos
16h presentació del taller i assemblea

i a més:
inauguració de la BIBLIOTECA KILOMBO
(al mateix local)
i del
ATENEU LLIBERTARI DEL CASC ANTIC
(al mateix carrer)

c/fonollars, 10 (prop del forat de la vergonya), arc de trionf o jaume I

BCN WEEK (Nº1, MAYO 2006)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA NEWYORKIFICACIÓN DE BARCELONA -TERCERA PARTE- (MAGGIE SCOTT) (1) y (2)

4- LA MARCA BARCELONA

Como una adolescente de 14 años, BCN está obsesionada con su imagen. Y, antes de actualizar su vestuario, primero tendrá que desmaquillarse. Usando NY como modelo, BCN necesita recordar que las décadas de 1970 y 1980 de NY no fueron únicamente los resplandecientes ojos de David Bowie, Los Ramones en la plaza St. Marks o la Velvet Underground de fiesta en el hotel Chelsea. Estuvo la ciudad en medio de una crisis económica y social atribuida al crimen, la pobreza y una pérdida general de la calidad de vida. Antes de que Disney se quedara con Times Square, la actual meca inundada por las luces de neón fue ocupada por vagabundos y clubs de striptease. Esa situación no es tan diferente de Las Ramblas o la calle San Ramón actual.

1993, Nueva York. Rudy Giuliani entra como alcalde. El gobierno municipal se echó a reír cuando les mostró su ambicioso plan para desmaquillar la ciudad, hacerla más segura, más limpia y, en resumen, un sitio más atractivo para visitar y vivir. Aunque algunas personas discutan este punto, fue bajo el mandato de Giuliani cuando se limpió la ciudad y se la transformó en un hito del resurgir de la América urbana. Vistos los resultados de Giuliani, sólo podemos decir... ¡currátelo, Clos!

A principios del año, el ayuntamiento creó una serie de nuevas leyes cuyo objetivo era rediseñar la imagen de la ciudad. Por razones obvias, la ciudad está menos interesada en acoger a aficionados del equipo de fútbol del Sheffield que dedicarse al turismo de lujo. Los aficionados, como mucho, habrán venido aquí en un vuelo de Ryanair por 35 $ y pasarán un día en la playa con un litro de Xibeca. Por su parte, el turista de lujo llegará con sus cheques de viaje en las manos y la American - express en el bolsillo (al menos hasta que se lo roben todo).

Pero... ¡cuidado BCN! Nueva York también perdió mucho con su adorable dedicación hacia el limpiado. De repente, los/as artistas y creativos que habían hecho de NY una ciudad muy atractiva, no podían permitirse tener una casa en Manhattan -ni siquiera alquilarla-. Muchas de estas personas tuvieron que desplazarse a Brooklyn o Queens. De forma similar, no es nuevo que las inmobiliarias estén poniendo los precios por las nubes en BCN con alquileres que se van a los 1300 $/mes -o más- en un pequeño estudio de La Barceloneta.

Considerando estos aspectos, parece que desgraciadamente BCN se ha adaptado de maravilla al NY actual.

En un artículo reciente del "The Guardian", titulado "So hip it hurts" (traducción libre, tan bonito que duele), Jeroen Bergman -columnista de viajes- criticó duramente a Barcelona: "Es como un imán para los británicos borrachos que se tiran todo un fin de semana piropeando a gritos a las chicas", escribe Bergman. ¡Ah! También dice que BCN ha sido "víctima de su propio éxito". Malo, malo. Hablando de esto, recientemente nos enteramos que edificios de quince años de la calle Princesa serán demolidos para hacer espacio al bus.

Mientras tanto, el ayuntamiento ha ideado el 22@, un proyecto de renovación urbana para el barrio de Poblenou y, además, para ayudar a ser a BCN un "jugador completamente integrado en la nueva revolución tecnológica y que lidere la economía basada en estos conocimientos". Se estima que el 22@ tarde 20 años en completarse y que dote a la zona de 3500 a 4000 nuevos hogares y aproximadamente 130.000 nuevos empleos. Éste es un plan demasiado ambicioso para una ciudad que todavía se "apaga" de 14:00h a las 16:00 (la hora de comer, vaya). Ciertamente, Barcelona está trabajando muy duro para cambiar su percepción de "ciudad con los pies en la arena y sangría en la mano".

5- I LOVE BARC-E-LO-O-O-O-NA!

En nuestra opinión, uno de los aspectos en los que BCN y NY tienen muchas coincidencias es en una de las características más valoradas a la hora de hacer atractiva a una ciudad: su marcha nocturna. Aunque Madonna no haya escrito una canción en homenaje a BCN -todavía-, es conocido mundialmente que BCN tiene más bares per cápita que cualquier otra ciudad en el mundo –y creciendo-. Muchos de los bares, clubs y restaurantes de BCN no tienen nada que envidiar a sus homónimos de NY: por ejemplo, el Salero, Madame Jasmine o el Dos Trece, por nombrar unos cuantos. Un/a turista con perspicacia, un/a guiri con idea, o un/a local con buen gusto, debería saber de sobras que las discotecas de la Villa Olímpica están reservadas para el más bajo común denominador, y no reflejan lo que realmente puede hacer BCN a la hora de montar una fiesta.

Tenemos que admitir que aquí tenemos unos pocos y selectos locales en los que, con una cierta persuasión, te sirven sepia a las tantas de la noche. ¡Pilla eso, Nueva York!

(Maggie Scott es de Brooklyn, NY. Vive en BCN desde hace casi 3 años. No tiene intención de ser periodista. Sólo que le gusta leer mucho las publicaciones de las diferentes administraciones públicas, revistas de adolescentes y tratados de arquitectura en su tiempo libre).

Vaixells

ARTURO San Agustín

Abans, l'arribada al port de Barcelona d'un vaixell singular, és a dir, esperat, era sempre tema de conversa a la Barceloneta. Tot el dia es parlava del vaixell. Llavors la Barceloneta era una república marina. Ara es limita a patir les conseqüències de l'especulació immobiliària i del turisme massiu.

L'arribada del vaixell cisterna Sichem Defender, carregat d'aigua potable i amb bandera panamenya, ens ha fet tornar a la realitat i a uns temps en què sabíem que ni ho teníem tot ni ho podíem tenir. Ara, instal.lats en el disbarat o, com deia un oncle meu argentí, en una nube de pedos, alguns creatius publicitaris s'atreveixen a perpetrar missatges com el que diu: Lo quiero todo y lo quiero ya. O sigui, que alguna publicitat educa els joves perquè siguin atracadors sense explicar-los que els atracaments no sempre surten bé.
Però parlàvem del vaixell amb bandera panamenya, que és una bandera que sempre inquieta una mica pel tema de la conveniència, els impostos i altres foscors. Sichem Defender. Tot i els avenços tècnics, la velocitat dels vaixells continua permetent que els puguem observar mentre es van aproximant al port. Aquesta velocitat ens permet, així doncs, observar com els vaixells singulars, que simbolitzen els desitjos, el que necessitem, arriben fins a nosaltres. També quan ens volem acomiadar adequadament d'una ciutat portuària solem utilitzar el vaixell. El vaixell, no ho dubtin, és el mitjà ideal per abandonar una ciutat a la qual no pensem tornar.

Ara que l'argument --sempre manipulat-- d'una novel.la de Thomas Mann arriba al Liceu convertit en òpera --Mort a Venècia-- som molts els que recordem que un dels consells que dóna Mann per arribar a Venècia és el del vaixell. Cito de memòria, però crec que la frase és aquesta: "Arribar a Venècia en tren és el mateix que entrar en un palau per la porta de servei".

És un fracàs per a Barcelona que al barri de la Barceloneta ja no es parli de vaixells singulars. Perquè els iots dels rics no són vaixells. Només són pretensions. O complexos.

Publicat en el Periódico

Manifets Favb anti-transvasaments

Arrel de la situació puntual de sequera s’ha promogut un debat esbiaixat i interessat sobre l’aigua promovent l’enfrontament entre territoris i apel·lant de forma demagògica a la solidaritat per tal de justificar unes polítiques de transvasaments que ni tenen ni han tingut el suport de la població de Barcelona ni la de les comarques i territoris afectats.

Aquesta situació puntual de sequera ha estat l’excusa per posar en marxa de nou un seguit de projectes que trenquen amb les polítiques dutes a terme fins ara amb criteris de racionalització dels usos de l’aigua i amb mesures tendents a la sostenibilitat a mig i llarg termini. S’han fet propostes de forma desordenada i sense donar espais reals a la participació des dels diversos territoris. Les solucions que s’han plantejat i que ara es mostren cada cop més innecessàries i perilloses han estat d’un cost econòmic desorbitat i han obert les portes al risc de privatització d’un bé que ha de ser comú, l’aigua.

Els reptes de futur que hem d’afrontar com a societat requereixen de polítiques responsables que no generin fractures socials ni territorials i que posin en qüestió els models de creixement al conjunt del territori. Ens calen ciutats que apostin de forma decidida per un model de desenvolupament sostenible i on es garanteixi la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Ens cal una política que no promogui el creixement territorial insostenible, amb finalitats turístiques i d’oci, que a mig i llarg termini sabem que seran causa de més i més desigualtats en el territori. Ens cal també una política agrària i ramadera que posi per davant la sostenibilitat dels conreus, l’autoabastiment des de la proximitat territorial, la qualitat dels aliments i les garanties per a la salut de les persones que els consumeixen.

És per això que exigim:

L’aturada del transvasament d’aigua a través de la canonada CATATLL.

Una reunió immediata de la Taula de la Sequera, revisant la seva composició amb la finalitat de garantir la representació del conjunt dels territoris.

L’elaboració d’un pla de treball per tal de valorar totes les possibilitats d’us dels aqüífers de Barcelona i de l’àrea metropolitana.

Una moratòria en la construcció d’hotels a Barcelona i que els hotels i establiments de restauració que ja existeixen hagin d’implementar en un termini d’un any mesures d’aprofitament de l’aigua i d’estalvi energètic.

Propostes concretes i terminis d’implementació de mesures d’estalvi d’aigua i energètics a tots els equipaments públics i privats de l’àrea de Barcelona.

L’aturada de tots els projectes de creixement urbanístic en el territori que no tinguin garanties de sostenibilitat mediambiental.

La implementació d’un debat sobre la producció agrícola i ramadera al nostre país i establir mesures a curt, mig i llarg termini per tal d’avançar cap a un model ecològica i èticament sostenible.

“Els transvasaments no són la solució”

El vaixell medieval

Antics documents del segle XIV esmenten una "nau tinclada" arribada al port de Barcelona. Les restes d'un vaixell d'aquest tipus, construït amb la tècnica nòrdica del muntatge, inusual al Mediterrani, van aparèixer de cap per avall, enterrades a la sorra, a uns set metres de la superfície, en un solar a la vora de l'Estació de França on es construïa un pàrquing.

Llegir article